Cau el sol. Pacific sud

Cau el sol. Pacific sud
Avui enyoro alguna cosa i el cel és gris fa mes d`una setmana; tot s`adiu. Busco pels racons -ja no gaire i dissimuladament-, se prou bé que és fàcil trobar-ne un de buit. Un ramat de ratpenats gegants sobre cel blau en terra verda. Miro cap a fora. A poc a poc, miro cap a dins. Racons, caus de ratpenats, latituds llunyanes. En algun lloc he perdut alguna cosa? O busco alguna cosa que no he pogut perdre mai? Potser si, històries per omplir racons ja plens de ratpenats. De fora cap a dins, empassant, empassant, empassant. Empassant-m`ho tot, tot i tot. Bona nena. Un cel blau i molt i molt verd, a tot arreu. Un verd que m`omple el cervell; no n`hi ha prou, de verd vull dir. Escopinades vermelles sobre terra verd. Camino a poc a poc, trepitjo fluix, molt més fluix que abans. No se si vull sentir el meu eco. Pluja, molta pluja sobre les escopinades vermelles. Aigua i més aigua i els rius tenyits de sang, del vermell de les escopinades, corrent ràpid cap al mar. Demà el terra verd, tornarà a ser verd, fins que el deixin. I els ratpenats? Els ratpenats ompliran el cel blau sobre terra verd, net. Ompliran tots els racons buits, deixats, oblidats, però tan evidents quant ells hi són.